dissabte, 10 d’octubre de 2015

DUES TRISTES NOTÍCIES :(

Bon dia d nou

M'he assabentat fa una estona, x casualitat, q el 2012 van morir 2 amics meus, 2 excompanys d'una multinacional on hi vaig treballar durant 13 anys i de la qual vaig plegar el 2003, tot just després de l'èxit de la publicació de la meva novel·la EL DARRER TAURÓ.

El primer d'ells era el FERNANDO MÁRMOL TALAVERA, justament el meu cap i mestre en akella empresa. Em va agafar amb 19 anyets i em va deixar anar fet un home, capaç d'aconseguir qualsevol cosa a nivell professional i personal. El NANDO, com el coneixíem els q l'estimàvem, era un home fet a si mateix q ningú no li havia regalat re, ans el contrari. Va haver d lluitar contra molts fantasmes q cohabitaven tant a la feina com a casa, una situació mai fàcil d torejar. Però ell ho va assolir. Era una persona perfeccionista, metòdica, clàssica, cartesiana, però a l'hora era tot sentiment, tot víscera, q passava del crit a l'abraçada en un tres i no res. Sempre generós, sempre atent, sempre volent-ho millorar tot. La nostra relació va ser d'amor-odi, ho confesso, però sempre em kedaré amb la nostra abraçada tot just quan ja sortia d la porta d'akesta empresa x no tornar-hi mai més; ni ganes. X a mi sempre serà un exemple com a persona i professional, un germà gran, una persona q sempre t'escoltava i et donava el millor consell. Llàstima q no m'assabatés d la seva desgraciada mort el seu dia, pq ho hauria deixat tot x estar al costat d la seva família, sobretot del seu germà DANI, un altre crack d'akesta empresa, encara q en akest cas sí q hi havia una connexió més humana; cosa d compartir signe del Zodíac. Descansa en pau, amic i mestre. 

I el segon d'ells era el CARLOS DE SENILLOSA FOLCH. Era cosí d l'amo d l'empresa en qüestió, i justament x això era una mena d'ovella negra, pq mai no va tenir el càrrec q es mereixia x formació i carisma. Tothom volia q fos el director general, el conseller delegat, el vicepresident, el q fos. Però no ho va ser, malauradament x a tots, els q encara hi són i els q, x sort, ja no hi som. Era una extraordinària persona, intel·ligentíssim, molt culte, un home del renaixament amb un problema físic molt greu, q molt probablement fos la causa del seu òbit. Home viatjat, colrat en mil batalles empresarials, erudit d la vida. Un ésser humà digne d'admirar. Sempre li deia q m'encantaria treballar amb ell directament, però no es va donar el cas. Quina llàstima. Lamento moltíssim la seva pèrdua. Només confio q se'l recordi com el q era: una bellíssima persona. Descansa en paz, amigo y maestro.

OCTAVI FRANCH
(Molt trist ara mateix)