dijous, 5 de novembre de 2015

HIPOCRESIA EXTREMA D'UNA AGENT? LITERÀRIA

Bones

Ui, akesta sí q és bona...

Resulta q fa uns anys vaig arribar, x desgràcia, a fitxar x una agent? literària q acabava d començar al negoci atès q havia venut la seva editorial infantil-juvenil a un grup editorial d renom.

I, és clar, va fitxar tots els escriptors infantils-juvenils i il·lustradors q ja havien publicat a la seva pròpia editorial

Però no coneixia cap autor d'adults. I akí és on hi entro jo.

Vaig ser dels primers en fitxar-me. Em va prometre q faria d mi una estrella mediàtica a nivell mundial. Q la meva obra es traduiria a totes les llengües hagudes i x haver. I re d re.

Primer em va dir q la meva primera novel·la (guanyadora d 2 premis) s'havia d reescriure d'una manera determinada. Després q una altra novel·la la traduís a l'espanyol. I la resta d la meva obra la va descartar d'entrada. Doncs re d re d re...

I, quan més la necessitava, és a dir quan em vaig arruinar, em va deixar penjat, és a dir em va relegar a la darrera posició d la seva llista d representats, i a sobre no ho va fer directament, sinó a través d'un intermediari.

Lleig, molt lleig, i sobretot totalment inhumà.

I el q més em fot és q representa autors x adults patètics amb un nivell literari penós, q ni han guanyat cap premi ni han publicat a cap editorial decent.

Però el q més em fot encara és q un munt d persones d'akest negoci me la continuen recomanant.

Q enganyats estan tots.

Kin pena tot plegat.

Temps al temps.

Jo acabaré triomfant, ja ho sé. Altres, no ho crec, bàsicament pq no s'ho mereixen. I Déu ho sap tot.

OCTAVI FRANCH
(President d l'associació d'escriptors damnificats x la mala praxis d certs agents literaris)