dilluns, 21 de març de 2016

3a CRÒNICA AL DIARI DIGITAL MON.CAT

bona tarda

q tal?

com q l'altre dia no es va poder publicar la meva 3a crònica d l'espanyol al diari digital mon.cat x un error informàtic, aquí la teniu, ja q tants d vosaltres me l'heu demanada :)

QUAN PERDONES, SEMPRE ACABES PATINT MÉS DEL COMPTE

L’Espanyol va fer, novament, el ridícul contra un equip tot una hora amb un jugador menys.

Si et diuen que abans de la mitja hora tindràs la superioritat de jugar 11 contra 10 fins al final del partit, no t’ho creuries; i menys si ets l’Espanyol. I això és que li va passar a l’equip català i, sobretot, al seu entrenador: sempre que els blanc-i-blaus obtenen, per sort o per destí, un avantatge, sigui quin sigui, l’acaben desaprofitant. Sempre.

Amb la ja sabuda alineació de circumstàncies (Caicedo amb Equador i el doble pivot titular sancionat) Galca va sorprendre col·locant Óscar Duarte com a mig centre destructor, quan el més normal hauria estat posar-hi Roco, atès que és el que ha estat fent els darrers partits sortint des de la banqueta a les segones parts, sobretot quan el partit era favorable. Aquesta estratègia em va fer portar molts mals records: Lotina ho feia amb el desaparegut Jarque i ja sabem el que va a estar a punt de passar si no apareix, in extremis, sant Coro de Montjuïc.

El partit va començar va bastant animat amb intercanvis de cops pels dos equips. De part dels pericos, el jugador més actiu, sobretot en atac, era el central Álvaro que tocava, i amb perill, totes les pilotes que li arribaven al cap ja fos en una falta lateral o un còrner. Però dues jugades van començar a marcar la resta del matx: la primera targeta groga a Barral (que semblava que s’hagués pres una sobredosi de Red Bull al vestuari) i el penalti no assenyalat a favor de l’Espanyol per una caiguda d’Hernán Pérez a l’àrea granadina.

I al minut 27 el que ja hem comentat abans: l’absurda expulsió del davanter del Granada i el conseqüent relaxament espanyolista, que va culminar amb el gol de Rochina tot just quan tan sols mancaven 5 minuts per a la finalització de la primera part de l’encontre.

La segona part va començar de la mateixa manera que la primera: intercanvi d’atacs, poc futbol i moltes targetes grogues, fruït d’un joc més destructiu que imaginatiu per part dels dos equips. Fins al minut 70, el tècnic romanès de l’equip visitant no va moreu la banqueta en busca d’una mica d’oxigen: Sylla per Burgui; en un principi, era un canvi més ofensiu encara. I amb la insistència de Mamadou per la banda esquerra i els continus torpedes capil·lars d’Álvaro, va arribar el gol de l’empat: un desgraciat desviament de Lopes a centrada de l’omnipresent Hernán Pérez davant el qual no va poder fer re el grandíssim porter Andrés Fernández. Era el minut 82 i encara en quedaven com a mínim 10 per aconseguir el segon gol i els tres punts.

Però l’àrbitre no va afegir-hi tant de temps extra, com hauria estat lògic si tenim en compte l’expulsió, les targetes grogues i el canvis. Així doncs, amb el canvi de Salva Sevilla per Asensio (per quin motiu exactament?) i poca cosa significativa més es va arribar al xiulet final del senyor col·legiat.


Un punt i gràcies. No va ser el millor partit de l’Espanyol aquesta temporada, però tampoc el pitjor. Però cal que algú els faci entendre que cal sumar de tres en tres, perquè hi ha un munt d’equips en un bunyol que patiran fins al darrer partit. I quedar quart, per la cua, aquesta temporada serà molt car d’aconseguir.

OCTAVI FRANCH
(El millor periodista esportiu sobre el RCD Espanyol d Barcelona)

Resultado de imagen de rcd espanyol