LA TEORIA DE LA INSPIRACIÓ 2

Hl d nou

Bé, com us acabo d prometre...

Quan em fan una entrevista i em pregunten d'on em venen les històries d ficció q escric, sempre els responc q jo sóc un simple transcriptor d'històries q estan succeint en akell mateix moment en un altre espai temporal.

És a dir q són un espectador privilegiat al qual em sintotzen el canal correcte x tal q ho pugui transcriure al meu ordinador.

X tant, totes les meves obres d ficció són REALS, atès q estan passant però en un altre indret i/o temps.

És aixó d senzill.

I tb està lligat amb el tema dels somnis.

Ara hi torno.

OCTAVI FRANCH

(Transcriptor d'històries paral·leles)

LA TEORIA DE LA INSPIRACIÓ

Ei

Quan sento parlar d la INSPIRACIÓ d l'ARTISTA sempre em poso d mala llet.

El millor professor q he tingut mati d creació literària, l'ANDREU AYATS, em va dir una vegada (crec q la cita no és d'ell, sinó d'algú famós):

QUE LA INSIPIRACIÓ T'AGAFI TREBALLANT.

Vejam, sí i o no.

Com a escriptor, escric pq treballo, evidentment. Però a mi no em costa gens escriure, sigui el q sigui. Potser una mica quan m'he d documentar sobre un tema q desconec, però ja està.

X tant, la INSPIRACIÓ no existeix.

Només existeixen 2 coses: el talent i la imaginació.

La imaginació és inherent d l'ànima i aquí no s'hi pot fer re: o es té o no.

I el talent és q el q has d'obtenir gràcies a formar-te x tal d conrear l'art triada, com un servidor q va estudiar 4 carreres a l'hora x esdevenir escriptor (filologia, literatura, periodisme i magisteri) més una extra al cap dels anys (comunicació audiovisual).

I ja está.

Jo només obro el document d word i em poso a escriure, és a dir a treballar.

Evidentment, quan més dominis la takigrafia i el teclat més ràpid hi aniràs.

Però tinc una altra teoria sobre el fet d crear a nivell artístic.

Fins ara mateix

OCTAVI FRANCH

(Escriptor sempre "inspirat", com l'increïble HULK)