Bon dia d nou
Mai no entès ni l'esperit ni la tasca ni el funcionament de la PAH.
Vejam, em sembla molt bé q tothom tingui dret a una vivenda digna i q si has patit una desgràcia q el banc t'ajudi fins q puguis tornar a pagar la hipoteca.
Però el problema, i x això la bombolla immobiliària i la crisi, és q la gent durant moltíssims anys ha estat vivint x sobre d les seves possibilitats reals d supervivència econòmica.
La gent es refiava q amb un sou pagaven la hipoteca i amb l'altre vivien. Però el problema va aparèixer quan un membre d la família perd el sou x la crisi.
Si no pots pagar la hipoteca amb un sol sou, no t'hi embolikis. Es pot viure d lloguer. Es pot viure en una vivenda molt més barata, sobretot si és més petita.
Un exemple: la meva dona i jo vivim en un pis d 50 metres quadrats. Ja en tenim prou. I això q hi tenim l'oficina d la nostra empresa. Tenim una hipoteca a 35 anys q podem pagar tranquil·lament pq és com un lloguer. És a dir q si un tingués problemes, l'altre podria pagar-la igualment.
No tenim fills, és clar. Pq no ens ho podem permetre. X tant, pq la gent continua tenint fills? Jo no puc entendre quan veig parelles tan joves amb diversos fills i no treballen cap dels 2. Fins quan els pares han d mantenir els seus fills amb les seves pensions? I els avis? Hi ha cases on el q cobra una pensió manté la resta.
Ki no treballa és pq no vol. Partim d'akí.
Feina hi ha la q vulguis. Sí, la q vulguis. Si treballes a la meva empresa, t'asseguro 3000€ al mes. Però has d treballar, eh? I 8 hores d dilluns a divendres. Però ningú no vol treballar.
Tornant a la PAH...
No tenen re millor q fer? Jo si fos a l'atur, em passaria el dia anant a repartir cvs i a donar-me d'alta a totes les etts i fer seguiment a la meva oficina d'ocupació. I m'apuntaria a tots els cursos gratuïts q m'oferessin. I, sobretot, treballaria del q fos.
Un altre exemple: conec una noia q treballava en una farmàcia i q té una lesió similar a la meva a l'esquena. Jo ja he superat totes les etapes i, com sabeu, estic operat d la columna i faig una vida normal, d fet molt millor q abans d l'operació. Doncs akesta noia no s'ha operat i està d baixa. És clar, jo sóc autònom i ella no.
La PAH, q me'n vaig d tema...
I el més fort és q tots fumen (i no tabac d'embolicar, no) i tots mengen al bar. Jo ni fumo ni menjo al bar. Pq no m'ho puc permetre.
Com kedem?
Evidentment q estic a favor d la dació en pagament. Però si no pots pagar una hipoteca, no la demanis. I bona part d la culpa és del bancs, x donar crèdits a persones sense la solvència mínima.
Vaig conèxer un empresari q deia: Compra't un Ferrari quan te'n puguis comprar 50. I kina raó té.
Quan jo em vaig arruinar el 2008, em vaig vendre tot el q tenia algun valor: llibres, còmics, discos, cds, dvds, etc. I tot i això vaig perdre 300000€ i 3 pisos.
Però després d superar 2 intents d suïcidi, el 2009 em vaig aixecar i vaig començar a treballar 21 hores al dia d dilluns a diumenge x sortir-me'n. I ho vaig aconseguir. Ara no tinc re d valor, però almenys puc menjar austera i dignament i pagar una hipoteca sense patiments.
Ja fa molts anys q no demano re més a la vida.
Tinc l'amor d la meva dona.
Q més podria necessitar?
OCTAVI FRANCH
(En contra dels falsos pobres i dels ganduls)
