Mostrando entradas con la etiqueta fill. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta fill. Mostrar todas las entradas

miércoles, 16 de diciembre de 2015

L'ABSÈNCIA DEL PARE A TOTS NIVELLS

Bon dia

Q tal?

Fa dies que li estic donant voltes a un tema q em sembla inaudit i totalment injust.

Com bé sabeu, tant en akest bloc com al meu web (www.octavi-franch.com) hi podeu veure un munt d fotos del meu pare, ja sigui sol o bé amb tota la nostra família, però normalment sol pq eren fotos q les hi havia fet, precisament, jo.

Però m'he adonat q no tinc CAP fotografia dels 2 junts sols, cap.

No ho entenc, d debò...

Ja sé q quan jo vaig néixer no m'hi esperaven, ni el meu pare ni la meva mare, pq ells ja eren grans i feia molts anys q vivien separats.

Vaja, q vaig ser un accident, com la cançó de EL ÚLTIMO DE LA FILA...

Però cap foto...

Però és q a més no recordo cap foto del meu pare amb algun dels seus altres fills, ni amb tots ells a la vegada.

Sí q recordo alguna foto del meu pare amb el meu germà Xavi en alguna boda. I moltes amb la meva germana quan, x desgràcia x a tots, es va casar als 16 anys amb un gànster.

Però tampoc no he vist cap foto del meu pare amb algun dels seus fills en braços. D tots nosaltres amb la meva mare n'hi ha un munt; és clar, el fotògraf era ell.

Vejam, a mi tampoc no m'agradar sortir a les fotos; m'imagino q com a tothom. Però m'encanta fer-les i entenc q és lògic q tingui una foto, com a mínim, amb totes les persones q estimo i he estimat.

Oi?

M'agradaria fer un muntatge fotogràfic, però com q no sé fer-ho akí us deixo una imatge amb meu pare, q tant d bo existís realment.

Una abraçada

OCTAVI FRANCH
(Fill enyoradíssim del seu pare, cada dia una mica més)


I ja posats la versió AVATAR:


miércoles, 12 de agosto de 2015

EL DRAC, EL MEU ESTIMADÍSSIM I ENYORAT FILL

Bones

Ara us recordo el meu gos, el DRAC, un westie, és a dir un west-highland white terrier, nascut el 8 de febrer de 2000 i que va viure amb mi des del sant Jordi d'aquell mateix any fins al 31 de juliol de 2009 quan va morir d'un imfart.

Aquell estiu va ser el pitjor de la meva vida, perquè a banda de la pèrdua totalmente irreparable del meu fill, el 8 d'agost es va morir el capità del meu equip de futbol amb 28 anys d'un atac de cor i el 4 de setembre la meva germana, la GLÒRIA (alguns de vosaltres la vau arribar a conèixer) als 47 anys d'una malaltia mortal.

Que descansin tots ells en pau...