LA LEIA: EL DRAC RESSUSCITAT EN FEMELLA

hl qtal

l'altre dia em vaig acomiadar d la LEIA, la westie d 10 anys del meu bon amic DIEGO.

la vaig conèixer fa un any aprox; de fet, ja us n'he parlat anteriorment.

el fet d tenir-hi relació va ser com tenir ressuscitat el DRAC, com tots sabeu el meu fill d quatre potes q se'm va morir d'un imfart el 31 d juliol d 2009.

però justament ara q teníem ja una relació gairebé tan plena com la del DRAC, l LEIA ha hagut d tornar amb la seva mare, i tot sembla q definitivament.

akí teniu la darrera imatge dels 2 junts.

segur q entendreu kin és el meu sentiment ara mateix :(

OCTAVI FRANCH
(Amant dels gossos i dels westhighland white terrier especialment)

LA LEIA: LA COSINA VIVA DEL DRAC, EL MEU FILL PELUT I ABSENT

bondia

qtal

tenia pendent d compartir amb tots vosaltres akesta foto:

bé, resulta q tinc un amic des de fa uns anys a calafell, el DIEGO, q té la sort d tenir una filla peluda d 8 anys q es diu LEIA.

quan tinc l sort d coincidir amb ella, com fa uns dies en una excursió x l'ebre, és com tenir el meu fill, el DRAC, ressuscitat durant unes hores.

llàstima q el mateix no pugui passar amb la meva mare...

q hi farem! :(

abraçades i petons a tots els westies d l'univers!!

OCTAVI FRANCH

(Escriptor fanàtic dels westies)

MÉS IMATGES DEL DRAC, SOL I ACOMPANYAT

Bon dia

Q tal? Preparats x al vot d la vostra vida? :)

He recopilat noves imatges del DRAC, com ja sabeu el meu fill pelut i absent.

En algunes fotos està solet i en altres acompanyat.

Una miketa d tot pq el meu fillet s'ho mereixia tot!!

OCTAVI FRANCH
(Enyorat del seu gos)

UN POEMA INÈDIT DE L'OCTAVI FRANCH

Bon migdia

Tot remenant papers x tal d'enllestir tot el q ha dit la crítica literària sobre l'obra de l'OCTAVI FRANCH, ens hem retrobat amb un poema inèdit d'aquest escriptor, titulat ULLALS SENSE FLAMA i dedicat al DRAC, el seu fill pelut q com ja sabeu va traspassar el 31 d juliol d 2009 víctima d'un infart amb només 9 anys.

Diu així:

ULLALS SENSE FLAMA

Drac de peluix,

ninot anàrquic

que m'estimes

amb els queixals a frec de mirada.

Txec de bressol,

engabiat català,

ara somies amb mi,

despertador afilat

s'urpes juganeres.

Vetlles d'absència,

silenciós company

de l'esquizofrènic

que resquita versos

del pou de l'agonia.

Heroi novel·lat,

intigador de rondalles,

caçador de quimeres;

fill pelut o

mascota sense xumet?

MÉS IMATGES DEL DRAC

Bona tarda de nou

Us penjo en aquest bloc 3 fotografies més del meu gos, el Drac, el meu únic fill pelut.

Es tracta d'una foto ja d'adult i 2 fetes el mateix dia que vaig tenir la sort de dur-me'l cap a casa.

A que és el gos més maco que heu vist a la vostra vida?

Et trobo tant i tant a faltar...

EL DRAC, EL MEU ESTIMADÍSSIM I ENYORAT FILL

Bones

Ara us recordo el meu gos, el DRAC, un westie, és a dir un west-highland white terrier, nascut el 8 de febrer de 2000 i que va viure amb mi des del sant Jordi d'aquell mateix any fins al 31 de juliol de 2009 quan va morir d'un imfart.

Aquell estiu va ser el pitjor de la meva vida, perquè a banda de la pèrdua totalmente irreparable del meu fill, el 8 d'agost es va morir el capità del meu equip de futbol amb 28 anys d'un atac de cor i el 4 de setembre la meva germana, la GLÒRIA (alguns de vosaltres la vau arribar a conèixer) als 47 anys d'una malaltia mortal.

Que descansin tots ells en pau...