Ja falta menys x a les quatre... :)
Aquí teniu un poema romàntic-històric del magnífic poeta OCTAVI FRANCH, titulat
LA LLEGENDA D'UN AMOR CLANDESTÍ.
En un principi, havia de ser una cançó, però en no acabar d fructificar en akest format s'ha kedat, finalment, en poema inèdit.
Aquí el teniu doncs:
LA
LLEGENDA D’UN AMOR CLANDESTÍ
De mar blava,
un pont,
orient envers occident,
aliatge exòtic
i temerari,
paradís verge
sadoll de benaurança.
Zoraida,
princesa arabesca,
hereva d’un reialme
damnat,
profanà el llinatge
sagrat
alenada per un estrany.
Roger,
capità almogàver,
a mil batalles colrat,
bescanvià l’ànima
al diable
per un fruit furtiu.
Emmetzinats per la passió,
moribunds pel desig,
etern arreplec
de moixaines
i amanyacs.
Luxúria assedegada,
bèl·lues en zel,
frec a frec,
gemegor,
plaer,
esclats a mitjanit.
Atziaga cloenda,
cabdell d’esperits,
al pal major,
engrillonats;
s’hi endinsen,
llunyedar...