Tot remenant papers x tal d'enllestir tot el q ha dit la crítica literària sobre l'obra de l'OCTAVI FRANCH, ens hem retrobat amb un poema inèdit d'aquest escriptor, titulat ULLALS SENSE FLAMA i dedicat al DRAC, el seu fill pelut q com ja sabeu va traspassar el 31 d juliol d 2009 víctima d'un infart amb només 9 anys.
Diu així:
ULLALS SENSE FLAMA
Drac de peluix,
ninot anàrquic
que m'estimes
amb els queixals a frec de mirada.
Txec de bressol,
engabiat català,
ara somies amb mi,
despertador afilat
s'urpes juganeres.
Vetlles d'absència,
silenciós company
de l'esquizofrènic
que resquita versos
del pou de l'agonia.
Heroi novel·lat,
intigador de rondalles,
caçador de quimeres;
fill pelut o
mascota sense xumet?
