Q tal?
Us passo un poema dedicat a la meva mare, la PEPITA LÓPEZ, traspassada el 8 d maig d 2007.
En un principi, havia d ser una cançó però al final s'ha kedat en un poema breu.
Confio q us agradarà! :)
ZÍNGARA D’ATZABEJA
Llogarret costaner
a la mediterrània,
mas blanquinós
envoltat de palmeres,
oasi ignot
enmig del paradís,
escuma marina,
espurnes del
llunyedar.
Nadó guarnit
de sang,
verge de cabellera
negrenca,
princesa a l’aguait
del miratge,
àvia centenària,
bruixa per sempre més.
