Bon dia
Us mostrem un poema molt important a la trajectòria literària de l'OCTAVI FRANCH, atès q està considerat el poema del trànsit entre la seva primerenca obra poètica i l'actual, q és la més coneguda x tots vosaltres.
Q el gaudiu!
RERE L’OMBRA
Rere l’ombra covarda
de la melangia
jo m’hi endreço
però no flairo la teva mirada.
La teva salabror m’empaita,
em pessiga el sentiment,
m’esgarrapa el passat;
i tu, encara, li cantes himnes.
Avui t’he cercat a les golfes
i només he trobat aquesta
teranyina oxidada;
nena, torna, que la nit em xucla…
Rere l’ombra covarda
de la melangia
jo m’hi arreplego
i mai més no he olorat les teves paraules.
En solfa, un poema,
desafinàvem plegats;
ara la corda em talla,
i tu ja no em llepes la sang.
Des que te’n vas anar
els artistes fan vaga:
ja no grinyolen les estàtues,
ja no hi ha pallassos a la rambla.
Rere l’ombra covarda
de la melangia
jo m’hi ordeno
en va, perquè no puc ensumar el brogit del
teu cap.
Quan la negror m’atrapi
vindré a cantar-te;
per no perdre’m
m’he lligat un fil de foscor.
