LA MEVA TIA MARGARITA: RIP

bon dia

q tal?

avui m'he assabentat, com sempre x casualitat esotèrica, q la meva tia favorita, la tia MARGARITA, cunyada d la meva mare, va morir el 2012, any fatídic en q tb van morir 2 amics i excompanys d feina meus, com ja vaig compartir fa setmanes amb tots vosaltres.

encara q em keda (suposo) una tia viva (la tia maria, germana d la meva mare) la tia MARGARITA era una persona molt entrenyable, així com tb ho són els seus fills (el DÍDAC, el LLUÍS i la MARICARME) i els seus néts.

d sempre, recordo l'aventura q suposava anar-la a veure a ALELLA, on va viure la meva mare durant molts anys abans q fos adoptada.

el marit d la meva tia MARGARITA, l'oncle JOAN, no vaig tenir la sort d conèixer-lo pq justament va morir d càncer quan la meva mare era a punt d donar-me a llum.

he d buscar fotos seves q tinc a la famosa capsa d fotos heretada d la meva mare i les penjaré tant en akest bloc com al meu web.

tia MARGARITA: descansa en pau i dóna records, sisplau, als meus pares, a la meva germana i al meu fill.

una abraçada d'enyorança i amor etern

OCTAVI FRANCH
(nebot tristoi)

AVATARS DE LA FAMÍLIA ABSENT DE L'OCTAVI FRANCH

Bon dia

Q tal?
Aquí teniu els avatars d la meva família absent, és a dir el meu pare, la meva mare i la meva germana.

No he pogut fer el del meu fill pelut. Si algú sap on puc aconseguir fer l'avatar d'un gos, sisplau, q m'enviï un mail amb el link del web a octavi@octavi-franch.com.

Gràcies i fins ara

OCTAVI FRANCH
(Enyorat d la seva família absent)

FOTOS DELS PARES DE L'OCTAVI FRANCH: RAMON FRANCH I BATISTA I PEPITA LÓPEZ I DOMÍNGUEZ

Aquí us deixo unes fotografies dels meus pares junts i feliços, de les pokes q n'hi ha. Malauradament van ser un matrimoni infeliç, però com els vaig dir el dia d la meva boda:

GRÀCIES X HAVER-ME DONAT L'OPORTUNITAT D NÉIXER!

OCTAVI FRANCH

(Enyoradíssim dels seus pares)

POEMA DEDICAT A LA MEVA MARE

Bon dia

Q tal?
Us passo un poema dedicat a la meva mare, la PEPITA LÓPEZ, traspassada el 8 d maig d 2007.
En un principi, havia d ser una cançó però al final s'ha kedat en un poema breu.
Confio q us agradarà! :)

ZÍNGARA D’ATZABEJA

Llogarret costaner

a la mediterrània,

mas blanquinós

envoltat de palmeres,

oasi ignot

enmig del paradís,

escuma marina,

espurnes del llunyedar.

Nadó guarnit

de sang,

verge de cabellera

negrenca,

princesa a l’aguait

del miratge,

àvia centenària,

bruixa per sempre més.

LA PEPITA, LA MEVA SANTA MARE

Hola

La PEPITA, la meva santa mare, la qual vau tenir la sort de conèixer la majoria de vosaltres, era la millor persona del món, la millor persona que mai no coneixaré, i això que la meva dona també és un ésser celestial.

Però la PEPITA ho va ser tot per a mi: mare, pare, amiga, companya, germana gran, primera lectora...

Per a tots aquells que no sapigueu, la PEPITA va morir d'un quadre múltiple a casa meva i de la meva dona, quan vivíem encara al Prat de Llobregat. Se'n va anar el 8 de maig de 2007, el mateix dia que la meva estimada sogra compleix anys.

Aquí un petit homenatge. Que siguis al Cel acompanyada de tots els que t'estimem. Ets immortal!