q tal?
avui m'he assabentat, com sempre x casualitat esotèrica, q la meva tia favorita, la tia MARGARITA, cunyada d la meva mare, va morir el 2012, any fatídic en q tb van morir 2 amics i excompanys d feina meus, com ja vaig compartir fa setmanes amb tots vosaltres.
encara q em keda (suposo) una tia viva (la tia maria, germana d la meva mare) la tia MARGARITA era una persona molt entrenyable, així com tb ho són els seus fills (el DÍDAC, el LLUÍS i la MARICARME) i els seus néts.
d sempre, recordo l'aventura q suposava anar-la a veure a ALELLA, on va viure la meva mare durant molts anys abans q fos adoptada.
el marit d la meva tia MARGARITA, l'oncle JOAN, no vaig tenir la sort d conèixer-lo pq justament va morir d càncer quan la meva mare era a punt d donar-me a llum.
he d buscar fotos seves q tinc a la famosa capsa d fotos heretada d la meva mare i les penjaré tant en akest bloc com al meu web.
tia MARGARITA: descansa en pau i dóna records, sisplau, als meus pares, a la meva germana i al meu fill.
una abraçada d'enyorança i amor etern
OCTAVI FRANCH
(nebot tristoi)
