La PEPITA, la meva santa mare, la qual vau tenir la sort de conèixer la majoria de vosaltres, era la millor persona del món, la millor persona que mai no coneixaré, i això que la meva dona també és un ésser celestial.
Però la PEPITA ho va ser tot per a mi: mare, pare, amiga, companya, germana gran, primera lectora...
Per a tots aquells que no sapigueu, la PEPITA va morir d'un quadre múltiple a casa meva i de la meva dona, quan vivíem encara al Prat de Llobregat. Se'n va anar el 8 de maig de 2007, el mateix dia que la meva estimada sogra compleix anys.
Aquí un petit homenatge. Que siguis al Cel acompanyada de tots els que t'estimem. Ets immortal!
