dimecres, 12 d’agost de 2015

INCREÏBLE I SORPRENENT FOTOGRAFIA D'OCTAVI FRANCH COM A RAPSODA!


Doncs sí...
L'altre dia vaig trobar, de casualitat, aquesta meravellosa imatge meva del dia que vaig ser convidat com a poeta local per l'Ajuntament del Prat de Llobregat a les seves jornades poètiques a la fresca.

Va ser al cap de pocs dies que la meva mare hagués mort.

I la meva dona em va donar la gran sorpresa de ser a primera fila quan m'havia enganyat dient-me que no podria anar-hi.

Aquí us indico alguns dels poemes recitats aquell dia, els quals han estat multipremiats i els podeu gaudir en llibre a dos reculls, ALMANAC DE PENOMBRES i ULLS DE PLATJA. Si algú de vosaltres en voleu algun dedicat, encara me'n queden, pocs, però algun em queda. Així que afanyeu-vos-hi!

Plovien
raigs de tenebra
quan m’esputares
les claus del futur.
Encara plou,
però la fosca
ja no enxarola
l’horitzó:
ara,
la negror
m’ensutza el coixí.

El cel de
la claraboia
continua ennegrit
per les llàgrimes
d’anit.
Plor de teranyines
que em coagula
el cap de setmana,
sobredosi de melangia
tot rebregant
records en
blanc i negre.
Torna a ploure...

A mitjanit,
un  escarransit encenall
del plujós matí
s’ha suïcidat
a la peixera.
Era el darrer senyal
de la teva no tornada,
del teu homicidi verbal,
de la teva missa
de comiat.
M’he cremat
amb dues espelmes;
el canelobre,
però,
ja no hi és.

Albiro l’equador
de l’agenda
de tapa sola
amb un deix de soledat
que  em gela
la memòria dels amics.
Les àvies m’han cuidat
un tauló que flairava
a nínxol,
a llit sense tu,
 a petons mossegats.
Encara em resta
el malson del migdia...

Sento com
les onades de vent
em bressolen
mentre unglejo postals
d’un clixé que
vaig amargar-te
a les golfes del meu
enginy d’amant amb
ornaments capil·lars.
Llavors,
una poruga banya
ja començava
a surar-hi...
  
Preàmbul de festes
a la ratlla del mar,
aquesta tarda
passejaré amb
la mà buida.
Xarbotaré dins
el bassal aigualit
de la nostra estima,
el nostre matalàs negat
pel teu adéu
amb maletes de febrer
i filferros
de platja estesa.

 Avui penso cantar
amb la llengua lligada
pels teus exabruptes
de fada de bordell.
Muntares l’ unicorn,
volares amb el drac,
cavalcares amb el pegàs;
però vas infestar
el laberint del minotaure.
Fins i tot,
se m’han rovellat les banyes...
  
M’han repudiat
de l’església
perquè Déu
ja no creu en mi.
A les clavegueres,
però,
un àngel que et coneix
m’ha confós
amb un màrtir
que va morir quan tu
vas matar-me.
L’àngel i jo
ens estem emborratxant
a glopades de fel...

He robat un gos
perquè em bordi
com tu.
I dos gats
perquè m’ignorin,
també com tu.
Menjo peixos vius:
vull esmussar-me
d’espines mòbils,
com quan
et rosegava l’amfibi.
Quan somio,
em tapo només
 un ull;
així escurço la meitat
dels nostres malsons.
Acabo d’incendiar
l’espuri del calendari
etern.