Tenia pendent ensenyar-vos una foto de la meva única germana, la GLÒRIA, la qual va morir el 2009 als 47 anys de malaltia.
La veritat és que la vaig conèixer poc perquè es va casar als 16 anys i ens en portàvem 8.
Però el dia més feliç amb ella al meu costat va ser quan em vaig casar, perquè em va dir, per primera vegada que jo recordi, que m'estimava molt.
També recordo que quan jo era molt petit i els meus pares es barallaven (que era dia sí dia no) ella m'agafava i se m'emportava a la seva habitació i em tapava les orelles perquè no escoltés ni els crits ni els cops.
I aquestes coses només les fa una bona persona.
Que descansis en pau, germana! :)
