i ara una tristíssima notícia: ahir, a través del meu germà-padrí, em vaig assabentar d la mort d la meva padrina el passat 30 d març amb només 58 anys.
encara q x desgràcia patia una malaltia generativa des de feina més d 30 anys q l'havia prostrat en una cadira d rodes, gaudia d'una excel·lent vida en companyia del seu perfecte marit i el seu immillorable fill, amén, d la seva plusquamperfecta família: els seus pares i els seus germans i germanes.
la CONSUELÍN, com la coneixíem els q l'estimàvem d més a prop, era la filla gran d la família TENA DE ARCOS, una família connectada a la meva a través dels 2 patriarques, atès q eren companys d feina a l'antiga FOGO del bon pastor.
d sempre, el meu pare i el seu, així com les nostres mares, havien jugat a les parelles perfectes, ajuntant en bodes imaginàries els fills dels uns amb els dels altres.
casualitats d la vida, la CONSUELÍN va arribar a ser la meva veïna, ja q va acabar vivint a l'escala del costat del pis on hi vaig viure durant 30 anys en companyia dels meus pares i germans, i també fillol i nebot gran.
malauradament porto una ratxa horrible d morts al meu voltant, la majoria havent mort abans d temps, encara q tot plegat el q fa és q valori encara més els meus gairebé 46 anys, i q cada dia doni gràcies x l'oportunitat d poder continuar respirant.
CONSUELÍN: descansa en pau i dóna records als meus éssers estimats absents, sisplau... :(
