Hl
En un parell d'articles anteriors ja us he parlat dels mons/universos paral·lels, però us vaig prometre entrar-hi en detall a través dels somnis i malsons que tenim a diari.
Sóc del parer que l'únic ús del fet de somiar és connectar amb els nostres mons paral·lels i poder veure-hi, en directe, el que hi passa.
Us heu adonat que, normalment, nosaltres no ens veiem als somnis? És com si nosaltres fóssim la càmera, com si ho estiguéssim veient tal i com ja fem en el nostre dia a dia en akest món q estem vivient, del tot conscientment.
¿Per què quina explicació hi ha al fet que hi surtin tanta gent que nosaltres coneixem però q no es coneixen entre ells?
¿I quina explicació hi ha al fet q coneixem i tenim fins i tot relacions amb persones q no coneixem d re però q en sembla q sí q coneixem?
I quan un somni es repeteix un altre dia? O quan ens ocorre alguna cosa i diem: Això ja ho havia somiat?
Evidentment, el sisè sentit té moltes utilitats i una és la capacitat d projecció amb els altres mons, amb les altres vides q estem vivint a l'hora q akesta.
És x això q sóc escriptor: x poder compartir amb tots vosaltres el q veig a través d la pantalla del meu ordinador, històries q estan succeint en directe a altres mons q em deixen veure.
És l'única explicació plausible a tot plegat, creieu-me.
Q somieu moltíssim amb vosaltres mateixos però diferents!
OCTAVI FRANCH
(Somiador conscient)